B.

El metro en hora punta, les rambles plenes de guiris, els preus impagables a les terrasses del centre, els diumenges de swing a la Osca, el moderneo innecessari, els carrerons del Born, aquesta manera tan peculiar de parlar català amb la a, les ampolles de vermut de Reus a la General, i les carxofetes al Salvat. El nostre carrer peatonal, la senyora Lola i la pagesa, la rutina que ens ofegava, les birres en el Kop i els divendres en el Floren. El tren a la platja de Sitges dos diumenges al mes a l'estiu, anar a per tu a la feina, passejar amb bicicleta per les afores, els matins al gimnàs municipal, la San Miguel a euro, els dinars amb la mama i la iaia, els dies a Casoplin. Les nits de sofà i manta que acabaven sense peli i de mala gana perquè mai ens decidiem, els pipis de la Inka, la Zoe amb la seva obsessió pels peus, les calçotades, la salsa romescu, la piscineta i el jardinet, la migdiada els caps de setmana a la feina, el dia de la marmota, els nois i les seves històries, l'hort amb les senyores, els cafés al Set, les quedades amb les nenes, la puta al riu, el vull i no puc, el puc i ja no vull. Les bledes amb patata, els drames, les discussions sense fi i el t'estimo diari. La línia lila fins a Bac de Roda i tornar a casa amb la vermella, baixar a Plaça de Sants. La Festa Major alternativa, les tardes a Àgora arreglant el món, i a la xina i a Olzinelles, els concerts, DJ Marikarmen, els macarrons amb tomàquet abans de dormir, ginebra amb llimona i més tard amb taronja, la salsa espinaler, ca' la Maria i el no saber sortir del barri. Fumar en el pati o en la porta de la resi quan arribava la noia del torn de nit, i per suposat de camí a casa, i pel matí si feiem un café. Les torrades del Joans, el cinema a la fresca de Cotxeres, les burguers del Gopal i els menús del VeggieGarden. Fugir els divendres a l'altra part del barri i acabar tornant per abraçar-te abans de dormir, i enfadar-me si no venies. Xocolata amb pa pel dia de reis i uns quants llibres de segona mà i un roser per Sant Jordi. Les fonts de Montjuic, la lluna que s'amaga i la llum de la ciutat quan arriba el capvespre.

Sempre que he dit que Barcelona era una ciutat massa gran per mi, que no podia fer-me a ella, que volia marxar.. I ho vaig fer, abans de que el ciment m'ofegara. I vaig fer bé, però tot i així, de vegades la trobo a faltar.